La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
L' arquitectura de computadors és el disseny conceptual i l'estructura operacional fonamental d'un sistema de computador. És a dir, és un model i una descripció funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per diverses parts d'una computadora, amb especial interès a la forma en la qual la unitat central de procés (CPU) treballa internament i accedeix a les direccions de memòria.
·Les arquitectures i els conjunts d'instruments es poden classificar considerant els següents aspectes:
- Emmagatzemament d'operands ala CPU : on s'ubiquen els operands a la part de la memòria.
- Emmagatzemament d'operands a
- Número d'operands explícits per instrucció: quants operands s'expressen en forma explícita en una instrucció típica. Normalment són 0, 1, 2 i 3.
- Posició de l'operand: Pot qualsevol operand estar a la memòria?, o deuen estar alguns o tots en els registres interns de la CPU. Com s'especifica la direcció de memòria (modes de direccionament disponibles
- Operacions: Quines operacions estan disponibles en el conjunt d'instruccions.
- Tipus i mida d'operands i com s'especifiquen.
La majoria de computadores digitals encara utilitza l'Arquitectura de von Neumann, publicada a principis dels anys 1940 per John von Neumann, que altres autors atribueixen a John Presper Eckert i John William Mauchly. L'arquitectura de Von Neumann descriu un ordinador amb 4 seccions principals: la unitat aritmètic lògica (ALU per les seves sigles de l'anglès: Arithmetic Logic Unit), la unitat de control, la memòria central, i els dispositius d'entrada i sortida (E / S ). Aquestes parts estan interconectatdes per canals de conductors anomenats busos:
· La memòria és una seqüència de cel·les d'emmagatzematge numerades, on cada una és un bit o unitat d'informació.
. Les cel·les contenen dades que es necessiten per dur a terme les instruccions, amb el computador. En general, la memòria pot ser reescrita diversos milions de vegades (memòria RAM)
· El processador (també anomenat Unitat central de processament o CPU)
John von Neumann:
(Nom original hongarès, Margittai Neumann János Lajos).(Budapest, 1903 - Washington, 1957) científic, físic i matemàtic. Considerant per alguns com un dels més importants científics del segle XX. Obtingué brillants qualificacions en matemàtiques a l'Universitat de Budapest. Es doctorà en Matemàtiques als 23 anys i amb 25 ja era considerat un geni per a la comunitat de matemàtics. Fou un dels iniciadors de les ciències de la computació, i precursor del primer ordinador, per als que va definir el bit com a unitat de memòria.
Llenguatges de programació:
Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament. Aquestes regles permeten especificar tant la classe de dades amb què treballarà el programa com les accions que realitzarà.
alguns llenguatges es defineixen per una especificació formal (un document), altres són definits oficiosament per una implementació concreta (uncompilador).
Alguns dels més extensos són ASM, C, C++, C# i Java.
Xarxes:
Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. La finalitat principal per la creació de una xarxa és compartir els recursos i la informació en la distancia, assegurar la confiabilitat i la disponibilitat de la informació, augmentar la velocitat de transmissió de les dades i reduir el cost general d'aquestes accions. Les
xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així, per exemple, hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..). Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el modelTCP/IP.El model OSI, estructura cada xarxa en 7 capes amb funcions concretes però relacionades entre elles, el model TCP/IP es redueix a 4 capes.
Sistema operatiu:
El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors,carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.
Intel·ligència artificial:
La intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana. Determinar si un ordinador realment es comporta de manera intel·ligent és complex.
La més estesa és la de John McCarthy (1995), que afirma que "és fer que una màquina es comporti d'una manera que seria considerada intel·ligent en un humà."Es considera l'avi de la intel·ligència artificial al britànic Alan Turing que, al llarg de la Segona Guerra Mundial i sota els auspicis del servei d'intel·ligència britànic, va començar a fonamentar les bases del que avui coneixem com a intel·ligència artificial. Existeixen diferents tipus de coneixement i mitjans de representació del coneixement. El qual pot ser carregat en l'agent pel seu dissenyador o pot ser après pel mateix agent utilitzant tècniques de aprenentatge.